L'instant

Sorprèn i fins i tot desasossega
veure que els anys lentament dilueixen
certes senyals, certes presses, i transmuden
l'insòlit costum. Fa mal, a voltes,
saber-se tant sotmès, tant vulnerable,
tan aferrat al cos i als seus propòsits.
¿Però des d'on, sinó del cos estant,
t'és concedit de compartir la clara
dimensió del temps, de tu mareix
i de tots elsmisteris que t'envolten?
Més enllà d'aquest gest sense ressò
tot és el buit. Estima el gest, estima'n
la densitat incerta, la desfeta
irremeiable i tendra, que suscita
designis i combats i els estimula.
Ets en l'instant i creixes i t'exaltes
fins al fosc de l'instant, irrepetible.

Miquel Martí i Pol.